Diari personal d'un soldat japonés en la guerra del pacific.

7 d'agost de 1942 illa de Guadalcanal

Avui ens hem despertat amb els focs dels canons de la batalla naval, des de la costa veiem com s'enfonsaven els nostros vaixells sense poder fer-hi res, ens sentiem impotents i sabiem que si perdiem la batalla naval els americans ens invadirian, i els hauriem de fer front amb el que tenim, la nostra missió es protegir l'aeroport amb la nostra vida.

8 d'agost

Ens han reportat els nostros comandants que els americans han desembarcat a l'illa i ens envien a combatir-los, els superem en nombre però ells tenen major armament. Penso que ens envien a una missió suicida ja que no tenim suport aeri ni naval, hem perdut la esperança i els nostres comandants sembla que han embogit no tenim possibilitats de guanyar.

9 d'agost

La batalla ha sigut molt cruenta, hem perdut molts homes, han destrossat el nostre aeroport, hem fracassat però tot i així els nostres comandants no volen admitir  la derrota, he sobreviscut a la batalla però tots els amics que havia fet aqui son morts, ja no sé perquè lluitam.
Tinc un tret a la cama i he perdut la movilitat només espero ser rescatat i tornar a casa.